TEORIA

Podeu descarregar el document Word sobre l'Avantguarda i el Postsimbolisme AQUÍ. 
Podeu descarregar la presentació Power Point sobre l'Avantguarda i el Postsimbolisme AQUÍ. 


Entre el final de la Primera Guerra Mundial (1918) i el començament de la Segona (1939) transcorre un dels moments de plenitud i dinamisme de la literatura europea del segle XX més interessants. En aquest període de crisi de les arts i de la literatura a Occident, es consoliden dos moviments:

•  Avantguardistes – Volien substituir les formes caduques de l’art i experimentar nous camins formals i temàtics.
•  Postsimbolistes – Continua els postulats del simbolisme i els porta a l’ extrem. La realitat és presentada a través de simbols, no pas directament.

EL SIMBOLISME.

El Simbolisme va ser un moviment artístic de finals del segle XIX, d'origen francès i belga, que es va dur a terme en la poesia i en les arts. 

Era en part una reacció contra el Naturalisme i el Realisme. L’autor precursor d’aquest moviment va ser Charles Baudelaire amb l’obra “Les flors del mal”. 

Es va caracteritzar pel fet de voler expressar idees i sentiments, recreant-les en la ment del lector a través de la utilització de símbols. Es substitueix la realitat per la idea. Els poetes simbolistes desitjaven alliberar-se de les tècniques de versificació per tal d'assolir un major grau de fluïdesa, utilitzant el vers lliure.

Aquest presenta imatges oposades a la realitat visible o científica per a demostrar que existeix una realitat amagada que, si no és possible de conèixer, és almenys possible d'intuir (Arnold. Böcklin, simbolista, diu que la pintura ha d'explicar alguna cosa, fer pensar l'espectador com una poesia i impressionar-lo com una peça musical).

Un tema constant fou el de la dona com a ésser angelical (Ofèlia) o maligne (Salomé). També ho fou el de la mort. Sovint la dona i la mort van unides: l'una porta a l'altra, segons els simbolistes.

EL POSTSIMBOLISME.

El Postsimbolisme és un corrent poètic que es va crear a Catalunya entre els anys 20 i 30. Va heretar la tradició simbolista portada fins als extrems de la complexitat de la poesia pura que es veu influïda pels esdeveniments polítics del país.

 Aquest també va intentar modernitzar els camps de l’art i la cultura però a diferència dels avantguardistes, no ho va fer amb la ruptura. Aquests entenien la poesia com una creació pura.

Representats à Paul Valéry, Giuseppe Ungaretti, T.S. Eliot etc.

EL TERME AVANTGUARDA.

Avantguarda és un terme militar que designa la part d’un exèrcit o d’una flota que va al davant de la resta obrint el camí.

D’aquest concepte en deriva à Avantguardisme, nom que s’aplica a un conjunt de corrents estètics de ruptura i recerca.

APARICIÓ I VIGÈNCIA.  

Els corrents d’avantguarda apareixen a Europa a partir de la primera dècada del segle XX.

Expressionisme – 1905

Cubisme – 1907

Futurisme – 1909

Art abstracte – 1910

Dadaisme – 1916

Surrealisme – 1924.

Aquests “ismes” es donaven a conèixer gràcies a manifestos que mostraven concepcions de l’art totalment noves i diferents.

Alguns han estat modes passatgeres, en canvi, altres han exercit una gran influència sobre totes les arts i avui en dia encara es mantenen vigents.

En el camp de les arts plàstiques, l’Avantguardisme ha dominat el panorama internacional però en el camp literari no ha estat tant radical.

Els primers textos avantguardistes comencen a partir del 1916.

CONCEPTE I CARACTERITZACIÓ.

L’Avantguardisme consisteix en la ruptura més intensa i radical de totes les que s’han produït en la història de l’art. Trenca amb l’art figuratiu.

El seu propòsit era el de destruir el llenguatge heretat per instaurar-ne un de nou desvinculat de cap tradició.

Sabem que anteriorment els modernistes ja havien intentat una ruptura semblant, però fou menys intensa i radical que la dels avantguardistes.

CARACTERÍSTIQUES COMUNES ENTRE ELS MOVIMENTS AVANTGUARDISTES.

•  Intent de destruir l’art tal com era entès tradicionalment.
• Concepció de l’art com a recerca i experimentació de les noves formes artístiques valorant la novetat i l’originalitat.
• Ús de mètodes d’agitació col·lectiva, és a dir, formació de grups conjunts, publicació de manifestos etc.
• Voluntat de modernitat i obsessió pel futur que els distancia del romanticisme finisecular amb el qual comparteixen algunes coincidències.
•  Acceptació dels descobriments de la ciència contemporània: Freud, Einstein etc.
• Supressió de barreres entre els gèneres artístics.

ELS MOVIMENTS D’AVANTGUARDA.

CUBISME (1907 -1914)

La seva escola pictòrica va néixer l’any 1907. En aquesta hi va posar les bases Picasso amb els seus quadres. El cubisme literari no arrancarà fins al 1913 amb Apollinaire.

En aquest moviment, el poema és entès com a “objecte”.

Pretenia expressar la realitat per mitjà de formes geomètriques.

Utilitza la tècnica del collage tant en la pintura com en la poesia. El collage pictòric fa referència a la substitució de diverses parcel·les de pintura per elements com trosso de roba, diaris etc. enganxats sobre la tela i la fusta. El collage poètic fa referència a la incorporació de frases de procedència diversa al text.

Apareix el cal·ligrama el qual compta amb precedents grecs i àrabs i combinava la literatura i la plàstica. El text es representat sota una imatge visual que suggereix el poema o bé s’hi relaciona.

També hi ha una redescoberta del joc i l’humor, juntament amb un rebuig del sentimentalisme. Però tècnicament podem dir que hi ha un trencament en la disposició gràfica de les paraules.

Principal representant à Guillaume Apollinaire (divulgador del cal·ligrama).

FUTURISME (1909 – 1920)

La seva escola vva néixer amb un manifest de l’italià Marinetti.

Aquest moviment propugnava un art deslligat del passat i projectat vers el futur.

Exaltava la modernitat adorant la màquina, la velocitat, l’automòbil etc. Però també exaltava la intuïció, el sensualisme, l’audàcia, la lluita, la violència física i verbal etc.

Tècnicament pretenia una destrucció de la sintaxi, de la puntuació i de la regularitat mètrica tot utilitzant el vers trencat, les paraules en llibertat, la supressió de majúscules, nexes, adjectius, adverbis, signes de puntuació etc. per aconseguir dinamisme i rapidesa verbal

DADAISME (1916 – 1920)

Fundat a Zuric pel poeta romanès Tzara. El seu nom va ser elegit a l’atzar, obrint un diccionari amb un ganivet.

Es caracteritza per una negació de tot amb una voluntat d’anarquia i destrucció de l’ordre establert.

Els dadaistes adoptaren una actitud rebel contra la raó, la moral i la religió amb la intenció de destruir els ideals que predominaven en els artistes de més èxit de l’època.

La seva actitud contrària a la lògica que els portà a defensar les ruptures en els camps artístics i literaris on l’espontaneïtat, l’atzar, l’absurd i la ironia ocupaven un lloc destacat.  

SURREALISME (1924-1930)

Aparegué a França com a conseqüència del Dadaisme amb un manifest del poeta André Breton. També en foren representants Paul Éluard i Louis Aragon juntament amb els pintors catalans, Dalí i Miró.

Pretenia una lectura nova de la realitat mitjançant l’anàlisi del subconscient i del somni aplicant les teories psicoanalítiques de Freud.

Els surrealistes, entenen per “vida”, la cara més grisa de la realitat. Hi ha una realitat més alta que cal descobrir i que està suprimida en el nostre subconscient a causa dels tabús, els hàbits etc, per tant, només l'esperit es mostra en llibertat en el subconsient i en consqüència en el somni. 

Per l’exploració del subconscient, els surrealistes disposaven de diversos mètodes:

•   L’escriptura automàtica, un mètode que suprimia el control de la raó i permetia que el subconscient es manifestés plenament i el text fos pur.
• La narració de somnis i d’al·lucinacions on segons Freud, aflora el subconscient en forma d’imatges il·lògiques.
• El “collage”, amb frases retallades de diaris i prospectes.

Les obres surrealistes havien de commoure l’espectador fent-lo canviar d’estat d’ànim.

Els temes més importants eren el somni, el subconscient, l’exaltació del desig, l’erotisme i l’humor negre.

El surrealisme ha estat el que ha exercit una influència més gran i duradora en la literatura i les arts plàstiques com la pintura i el cinema.

L’AVANTGUARDA CATALANA

L’avantguardisme català presenta dues etapes:

La primera etapa abraça els anys 1915 (publicació del primer cal·ligrama en català) i 1924 (mor Salvat-Papasseit). En aquesta etapa dominà la influència del Cubisme i el Futurisme. Josep Maria Junoy fou l’introductor de l’Avantguardisme en la literatura catalana amb la fundació de la revista Trossos on donà a conèixer el cal·ligrama dedicat a un aviador mort i també amb la publicació de Poemes i cal·ligrames.

També en destaquem la figura de Joan Salvat-Papasseit que va publicar Un Enemic del Poble i Arc Voltaic.

La segona etapa (1925-1932) En aquesta etapa hi predomina el surrealisme amb la barreja d’elements futuristes i dadaistes. Un dels representats fou J.V.Foix i Dalí que formaven part del grup avantguardista format entorn de la revista L’Amic de les Arts fundada a Sitges el 1926 per Josep Carbonell. Més tard va sorgir el “Manifest groc” un text provocatiu i violent que denunciava el Noucentisme i afirmava els nous corrents artístics. Aquest va ser signat per bastants avantguardistes com ara Dalí.

També es necessari fer esment del període de post-guerra. Després de la guerra civil de 1936-1939 es va reprendre l’esperit de l’avantguarda en revistes com Poesia o Dau al Set i que el moviment ja no tenia la rellevància de l’època anterior.. J.V.Foix també va publicar la major part de la seva obra després de la guerra.

EL LLENGUATGE AVANTGUARDISTA

Recursos formals

§  Collage lingüístic – Barreja de diferents llengües en un mateix poema.

§  Collage icònic – Aparició d’imatges dins d’un text.

§  Ús de diferents tipus de lletra.

§  Ús de subratllats per remarcar o provocar efectes.

§  Supressió dels signes de puntuació.

§  Absència de majúscules.

§  Ús dels dos punts (:), el guionet (-) i el parèntesi ()

§  Fragmentació del vers o disposició escalonada d’aquest.

§  Ús d’espais en blanc a l’interior del vers per marcar diversos ritmes.

§  Ús del cal·ligrama.

JOSEP MARIA JUNOY (1887 – 1955)

• Fou un periodista, poeta i dibuixant català.
• Segons Jaume Vallcorba, als inicis de la seva carrera, Junyo flirtejava entre dues estètiques, la modernista i la noucentista.

1. Per una part, fou l’introductor de la poesia avantguardista a Catalunya.
2. Per altra banda, fou defensor de les formes més clàssiques i tradicionals de l’art.

• Va dirigir la revista Troços.
• També va col·laborar a La Publicitat i La Veu de Catalunya de les quals en fou fundador i director.
• Junoy també és conegut com a autor d'un dels més cèlebres cal·ligrames de la literatura catalana: Oda a Guynemer (1917), considerat el primer cal·ligrama en llengua catalana. Aquesta peça poètica reflecteix els trets de la primera etapa de les avantguardes catalanes, en què la poesia fusiona l'estructura cubista amb el contingut futurista.